← Mobility Lab

"Build it and they will come". Segur?

Una visió sobre la ciència del comportament i la infraestructura ciclista

Estic començant a estudiar teories i marcs de les ciències del comportament, la qual cosa és una àrea molt interessant tenint la mobilitat activa en ment.

Les ciències del comportament estudien com i per què les persones actuen de determinades maneres en diferents contextos. Utilitzen coneixements de diverses disciplines com la psicologia, la sociologia i l'economia per entendre i predir el comportament humà.

Aquesta és una eina increïblement útil que podem utilitzar per dissenyar polítiques públiques per tal augmentar l'ús de la bicicleta. No és una vareta màgica però, més aviat és una caixa d'eines molt útil que ens ajuda a tractar amb resistències al canvi.

El lema «Construeix i vindran» implica que crear la infraestructura per a bicicletes simplement conduirà a més ús de la bicicleta. I, si bé aquest ha demostrat ser el cas en moltes circumstàncies, no tot ho podem fiar a aquest fet.

La ciència del comportament ho explica tan bé com pot a través de models com el COM-B.

El Model COM-B

Segons el model COM-B, el comportament (B) és una funció de la interacció de tres coses: Habilitat (C), Oportunitat (O) i Motivació (M).

Aplicant el model COM-B a la promoció de l´ús de la bicicleta

  1. Habilitat:

    • Habilitats i coneixements: Simplement construir carrils no implica adquirir les habilitats i el coneixement sobre com pedalejar. Els tallers de circulació urbana i les campanyes d'orientació poden augmentar la competència en instruir ciclistes sobre com circular de manera segura, com utilitzar les bicicletes, i també educant sobre els beneficis del ciclisme urbà.

    • Capacitat física: S'ha de planificar per permetre diversos rangs de capacitat física. Per exemple, planificar tenint en compte pendents suaus, paviment en bon estat i rutes amb menys trànsit poden influir que un rang més ampli de persones se sentin físicament capaços de moure's amb bicicleta.

  2. Oportunitat:

    • Entorn físic: Un gran facilitador de l'oportunitat és la presència de carrils bici. Però també importa com estan fets i si s'integren amb el sistema de transport en conjunt. Els carrils bici ben connectats, convenients i segurs són factors molt influents en la formació de l'oportunitat percebuda per anar amb bicicleta.

    • Entorn social: Les normes socials i l'acceptabilitat són molt importants. Les intervencions que fan que el ciclisme sigui vist com un comportament desitjat i normatiu, i amb el suport actiu dels líders populars, tenen el potencial d'influir a les normes socials. Les polítiques que proporcionen suport al ciclisme, com els programes de bicicletes compartides i els incentius al ciclisme, són també una millora d'oportunitat.

  3. Motivació:

    • Motivació reflexiva: És un procés de presa de decisions reflexives. La gent ha de disposar d'informació sobre els beneficis personals, socials i de salut que representen anar en bicicleta, així com l'estalvi econòmic i la sostenibilitat ambiental. L'educació sobre aquests beneficis es pot dur a terme en forma de campanyes perquè les persones siguin motivades reflexivament, però, com veiem, no tot s'ha de fiar a la comunicació.

    • Motivació automàtica: Les respostes emocionals i els hàbits són predictors molt efectius del comportament. Els esdeveniments agradables, les excursions grupals i les recompenses per a ciclistes habituals poden ser capaços destablir respostes emocionals positives.

Fem-nos preguntes

Hem de posar les persones al centre i entendre els nostres hàbits i comportaments.

Quines altres barreres estem passant per alt i com ho podem resoldre?

Si ens fem aquest tipus de preguntes podem arribar a respostes més integrals i inspiradores que afavoreixin la mobilitat activa i ús de la bicicleta.