Durant les meves últimes vacances, mentre gaudíem d'una tarda al parc del jardí japonès Pierre Baudis de Tolosa amb les nostres filles, va aparèixer un pare amb dos nens asseguts en una cargobike. Va aparcar al costat dels gronxadors, va baixar les nenes i es van posar a jugar. Així de fàcil; sense pagar zona blava ia les portes de la zona infantil.
Em va entrar una enveja brutal. Una cosa així com un impuls consumista per aconseguir aquesta bicicleta per moure'm amb les criatures i gaudir dels trajectes, anar de compres, etc. Encara no he tingut ocasió d'adquirir un cargobike… però estic segur que tard o d'hora en compraré una de segona mà.
Per què hi ha persones que segueixen usant el cotxe a les ciutats i pobles per fer trajectes de pocs metres?
Aquesta pregunta és la que em va fer el perruquer quan parlàvem sobre la promoció del comerç local i les vianants. «Una clienta ve a la perruqueria amb cotxe i viu a 100 metres. Diu que baixa amb l'ascensor directe al pàrquing, obre la porta del cotxe i aparca a la porta de la perruqueria». Jo he vist coses semblants amb pares i mares que viuen a pocs metres de l'escola i arrepleguen els fills aparcant en doble fila. Tenim un problema.
En el meu cas, amb la meva companya vam decidir disposar d´un sol cotxe a casa i jubilar un Citroen Saxo. Jo tinc certa flexibilitat i em puc adaptar amb el tren i la bici, encara que al poble on vivim el transport públic és deficitari, no tenim connexió a peu i amb bici amb els municipis veïns i si volem anar al pediatre qualsevol dia de la setmana hem de baixar a La Garriga (9km) amb cotxe. Però per anar a comprar el pa anem a peu o amb bici.
Aleshores… les cargobikes són una alternativa al cotxe?
En els darrers anys s'han realitzat diversos experiments i proves per comprovar quin tipus de vehicle era més competitiu en entorns urbans. El magazine e-Mountainbike va fer un petit experiment amb alguna conclusió interessant:
Van utilitzar un fiat Panda de segona mà (6.000€) i el van comparar amb una cargobike Riese & Müller (5.300€). El preu de compra, més o menys és el mateix, perquè dependrà de la configuració que acabis tenint a la bicicleta.
Però la parella que va fer l'experiment, es va adonar que el maleter del cotxe no té res a envejar al calaix de la Riede & Müller, que té 60 cm de llargada i té suficient espai per a compres setmanals, portar dos nens o equipament esportiu.
També, van apreciar que en un trajecte que van fer a un llac portant a sobre un caiac inflable van arribar abans. La cargobike és més ràpida en molts trajectes ja que la pots aparcar més fàcilment que un cotxe i no has de perdre el temps en retencions.
La cargobike de l'experiment no és barata, però podeu trobar altres models elèctrics nous a partir de 3.000€. I de segona mà, a Wallapop, van apareixent algunes de tant en tant.
Pot sortir a compte si la fem servir quotidianament. Tinguem en compte que el Panda consumirà benzina, assegurança de cotxe, revisions mecàniques, canvis d'oli…
Per el conductor mitjà a Espanya, tenir un cotxe en propietat significa assumir un cost anual de més de 1.860 euros. Uns 155 euros al mes que resulten de sumar les despeses en combustible, assegurança, manteniment i altres partides inevitables associades a un turisme. Llibertat de moviments a canvi de 5 euros diaris. I això sense comptar el finançament del cotxe que, com passa gairebé sempre que es compra un vehicle nou, se subscriu amb les marques. En aquest cas, el desemborsament anual mitjà supera els 4.100 euros.
Si apostes per una cargobike amb assegurança i li fas manteniments al taller, et costarà una fracció del que comporta el manteniment i el finançament d'un cotxe.
Potser un cotxe no et surti a compte si l'usaràs en entorns urbans o en distàncies que pots assumir perfectament amb una bicicleta elèctrica. L'ús del cotxe, a més, comporta problemes ecològics i socials derivats que tenen un cost enorme per a tothom.
Les vendes de cargobikes es disparen a Europa aquest 2020
El projecte CityChangerCargoBike, finançat per la UE, ha publicat els resultats de la primera Enquesta Europea sobre la Indústria de les cargobikes. Un total de 38 marques han aportat dades anònimes i han revelat molts aspectes positius per a la indústria europea de les bicicletes de càrrega. El 2020 s'espera que les vendes creixin un 53%.
L'enquesta va revelar que les vendes de bicicletes de càrrega per a ús privat i per a ús comercial creixen amb la mateixa rapidesa. Les seves quotes de mercat continuen sent gairebé iguals. La majoria de bicicletes de càrrega es venen amb assistència elèctrica i la seva quota de mercat està creixent.
Els països amb més vendes són: Alemanya, Dinamarca, Regne Unit i Països Baixos.
Així doncs, sembla que l'interès per les càrrecbikes va in crescendo a Europa. A Espanya encara és un vehicle estrany… encara que cada cop més famílies s'animen a fer-les servir. Ara, principalment les veiem circulant com a vehicles de ciclologística que lentament substitueixen això:
I tu? Et veus amb una cargobike? Alguns governs estan impulsant ajudes per a la combra de bicis i bicicletes de càrrega. Potser és una bona oportunitat caçar una subvenció al vol i llançar-se. Let's bike!